martes

L'AVE : UN SOMNI FARAÓNIC














































L'ALTA VELOCITAT ( AVE ) espanyola fins ara ha costat 97.000 miliond d'euros , una decena part del PIB nacional. L'AVE es un projecte faraònic i serà una llosa pesant en forma d'hipoteca per a les futures generacions. Fou calificat mite del progrés nn i de la transformació en infraestructures. Precisió, rapidesa, confortabilitat.... s'uneixen per meravellar el pasatger, que opra per aquest mitjà de transport. Amb tot , hi ha molts miratges en n l'admiració d'aquest tren articulat que, a la vegada, ens proporciona les claus dek fracàs estrepitós de la pol´ñitica económica espanyola ( veure primera foto).


A una inversió irresponsable, li segueix un manteniment imposible i la no conexió amb els principals corredors económics , provoca inexorablement un déficit crònic. Quan representants del govern de California van visitar les obres de l'AVE, van concloure que es tractava d'una obra magnífica, però van afirmar que la seva regió nord- americana no podia assumir una construcció d'aquesta mena.

Deu ser fantàstic i molt gratificant per molts políticis contrubuir a fer realitat el somni impossible de l'Espanya radial : MADRID quilómetre zero. Mentre la petició del corredor del Mediterrani , demanat per catalans, valencians, murcians , la resta d'Europa i que ha d'arribar fins a Brusel.les es perpetua en el temps, Unir la regió murciana, el País Valencià, i Catalunya amb la resta d'europa suposaria un impuls económic i turístic de primera magnitud i significaria un revulsiu per a la dinamització territorial, de la qual es beneficiaria el conjunt d'Espanya ( veure segona fotografia ).

A l'AVE hi conflueixen una política centralista ( radial) a ultrança ( enllaçar Madrid amb totes les capitals de provincia ), un pla alié a les rutes més lógiques i rendibles, una inversió que ha consumit recursos necessaris per a altres obres més necessaries, posar estaciones a tres i quatre quilómetres de poblaciones ( cas Reus- Tarragona) dificultant accés a les mateixes ) i tanta quantitat de quilòmetres que superen amb escreix el traçats del TGV , que solquen una França molt més rica. I unes infraestructures ( tunels, ponts...) que han resultat caríssimes y moltes vegades han tingut que reemplazar. ( veure quarta fotografia ).

S'ha sucumbit a les pressions locals. Molts polítics s'han volgut apuntar el punt progressista d'obrir una estació a la seva ciutat, per motius electorals i per vanitat personal. Aliens a la realitat, comencen a veure que es tanquen serveis, escandalosament insostenibles , després de comprovar que una ruta és utilitzada per una mitjana de nou persones durant sis mesos. El cost real del billet per al servei píblic puja, en el trajecte entre Toledo, Conca i Albacete a 1.125 euros, una petitesa , per cadascun del 16 viatgers que han fet aquest recorregut. Barcelona - Madrid, la línea més rendible, ha introduït un canvi en el comportament del transport entre totes dues ciutats. Abans , les persones acabalades i que viatjaven a compte de l'empresa anavem amb avió; ara, ho fan amb l'AVE.( veure tercera fotografia ).

La megalomania dels nostres polítics , l'enveja crónica que multiplica per 15 qualsevol projecte inicial, nla fascinació dels nous rics, la irresponsabilitat de gastar el que no s'ha guanyat amb la suor pròpia ( el fons europeus ) , una visió jacobina de la nostra geografia... han impulsat una sèrie de disbarats de conseqüències molt negatives. Es necessari fer retallades i posar la llum vermella a més quilòmetres, excepte l'eix mediterràni. ( veure última fotografia ).

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Seguidores

Web Eladi